ecosocialisme de debò, de debò...
Vivim en un món tan abocat al pensament únic que sovint els embolcalls són l’únic que diferencien les idees. Un clar exemple seria la bandera ecosocialista en la que algunes formacions polítiques s’envolten per diferenciar-se d’altres que suposadament estan més endarrerides en la seva conscienciació ecològica, de manera semblant amb el que amb els productes comercials com el menjar ecològic , detergents ecològics o fins i tot la goma-2 eco que destrueix igual que l’altra però no té dinitrotoluè (DNT) producte altament tòxic.Així doncs, l'ecosocialisme incorpora "de sèrie" les idees sorgides arran de la crisi energètica dels 70 que conformen l'ecologisme polític i incorpora a les "velles" idees socialistes com la de justícia social conceptes com el sostenibilitat.
Fins aquí tot perfecte, el problema esdevé quan s'intenten aplicar les idees ecosocialistes i s'ha de triar entre ser ecologista o socialista.Un exemple a l'atzar... els recursos hídrics. El principi de redistribució socialista o " a cadascú segons les seves necessitats" entra en contradicció amb el de no alteració dels cicles naturals perquè per redistribuir cal impactar els cicles de l'aigua .Una bona aplicació de l'ecosocialisme ens diria que cal triar aquella opció que minimitzant l'impacte sobre el medi satisfagui totes les necessitats presents i futures.
El problema és que mentre el socialisme ha sabut durant 200 anys adaptar les seves finalitats a cada moment, l'ecologisme encara manté aquella virginalitat política que presenta com a aplicables unes idees que només poden ser dutes a terme a llarg termini.
No es poden fer transvasaments, tampoc dessaladores i la meravellosa solució és una nova cultura de l'aigua que no pot ser aplicable d'avui per demà.Quan s'és ecolosocialista "de saló" i intentes fer content a tothom escoltes massa als "nous valors emergents" que permanentment es queixen per qualsevol acció al territori i massa poc als "vells camarades" que saben que l'important és que el resultat final sigui fer passos endavant cap als ideals.
Néstor Cabañas
