L'única diferència entre la moral judeo-cristiana i la socialista és que mentre que amb la primera els individus s'autoinculpen d'allò que els passa amb la segona inculpen a un ens abstracte més fort i poderós que ells en contraposició del qual es defineixen i prenen consciència com a classe antagónica.

Seguint la segona moral, cal denunciar a una societat que té com a principal objecte de consum el Futur i es nodreix de les insadisfaccions personals i col·lectives per engegar l'aparell productiu.

Quants diners genera la por individual i col·lectiva? Quants diners genera la insadisfacció amb el propi cos? Quants diners generen les històries d'amor meravelloses que ens venen com a creïbles?
Èxit professional o fracàs, amor apassionat o fracàs, atractiu físic o fracàs, bones relacions socials o fracàs...
Tot ens condueix cap al fracàs perquè és el més probable estadísticament en aquesta societat i has d'acceptar els remeis que s'hi proposen, formar part de la enorme massa acrítica que es troba a la part baixa de la piràmide social (treball alienador però amb casa amb jardí i cotxe potent, serie de televisió als vespres i Carrefour els dissabtes...)o lluitar per fer-te un lloc a la part alta on mai acabes d'estar del tot agust sinó és que ja hi has nascut.

I si no ets feliç amb això, et furguem al cap fins que ho siguis o deixis d'emprenyar a la gent que encara que està igualment insadisfeta per dins no es plantegen aquest tipus de qüestions.
Potser és molt fàcil de dir, quan jo mateix no m'ho acabo de creure però cal fer un esforç, cal escollir entre el camí reactiu cap al socialisme o el adaptatiu cap a la barbàrie (societat mancada de valors colectius fonamentada en la crueltat).

Néstor Cabañas